diumenge, 2 de febrer de 2014

RELIGIÓ, SACRIFICIS I ALTRES RITUALS



doncs bé per aquesta nova entrada he escollit un dels denaris en dos rostres en el seu anvers, Els Déus Penates, pertany a la gens Sulpicia a nom de  C. Svlpicivs C. f. Galba

Col·lecció MAXIMUS
Gens Sulpicia
106 a. C.
Roma
3,7 gr. 19,5 mm.
Anvers: Caps dels déus Penates a esquerra, devant: D.P.P. = (Dei Penates Publices)
Revers: Dos homes en aptitud de jurament sobre un porc o be sacrificant-ho, al damunt lletra de control, llei: C. SVLPICI C.F
RRC. 312-1

la religió romana consistia més en un conjunt de cultes que en un grup de doctrines, era tolerant pel que fa a les altres religions estrangeres ja que els romans van adoptar a déus grecs i egipcis, la qual cosa no l'impedia assumir i adaptar creences i ritus d'altres religions, era una religió merament contractual, les pregàries i ofrenes es feien a manera de pacte entre els creients i els déus per poder rebre favors, si la divinitat no complia amb les comeses se li retiraven les pregàries i se li deixava de rendir culte.
la religió romana tenia dos vessants: la del culte públic i la del culte domèstic, aquesta última és la que ens concerneix per entendre una mica l'anvers del denari d'aquesta nova entrada
El culte domèstic era molt important en la llar de cada família romana, es rendia culte als déus "lares" (Deitats romanes que protegien la majoria dels llocs de la casa). Els romans sentien una fervent adoració per aquests déus representats en forma de petites figures, se'ls solia col·locar en altars "larariums" eran com petits santuaris familiars, la seva ubicació depenia del tipus de casa, si era la Domus d'un patrici se'ls solia posar en el "atrium" (El pati) si la casa era més humil i sense pati, se solia posar el més prop de l'entrada principal o prop de la cuina, fins i tot hi havia llars que tenien més d'un Larari i se'ls solia repartir per altres estades de la casa. Hi havia diferents déus domèstics, els "Lares" eren déus protectors de la llar, els "Penates" eren els déus protectors del rebost i els "Manes" eren les ànimes dels seus avantpassats.
Déu Lar  de bronce (Wikipedia).  lararium romà en les ruines de Herculano (Wikipedia)


En l'anvers del nostre denari i figuren els Déus Penates, al principi dels temps eren protectors com em dit del rebost, però posteriorment es converteixen en deus dels llars oferint protecció a tota la casa, a manera d'ofrena se'ls oferia una petita part del menjar i del vi diari.
Ara ens centrarem en el revers del denari que, podríem interpretar de diverses maneres encara que el propòsit sigui clarament el fer-nos veure algun ritual, jurament o bé un sacrifici amb caràcter fundacional. 
La família d'aquest magistrat monetal prové de Lavinium (Antiga ciutat a la regió de Lazio i a uns 25 Km de Roma), Michael H. Crawford en el seu RRC. (Roman Republican Coinage, Cambridge 1974) ens parla del miracle de la truja observada pels propis déus Penates en relació amb la fundació de la ciutat de Lavinium. Segons explica la tradició: Quan Enees va fugir de Troia, Hel·lè fill de Príam li va predir que en arribar a les costes italianes fundaria una ciutat allí on una truja donés a llum a 30 garrins.

foto extreta de Denarios.org (Col·lecció Orgelia)
No és l'única moneda amb un revers que ens mostri algun pacte o jurament i en el qual se sacrificava un porc, tenim aquest denari que mostrem més amunt, pertany a la època de les guerres socials i ens mostra el jurament que professen dues files de soldats amb les seves espases i un individu subjectant un porc

El que aquest revers ens pugui mostrar un sacrifici dedicat a alguna divinitat tampoc seria una idea desgavellada, en la meva humil opinió crec que és el que ens volien fer veure, ja que tenim com a animal al porc/truja o Senglar i la divinitat bé podria ser la deessa Ceres a la qual entre altres coses se li considera associada a la fundació de ciutats i admetia com a ofrena sacrificar algun d'aquests animals, en tal cas és el bo que té el anvers i revers de les monedes de la República romana, moltes d'elles admeten múltiples interpretacions.