diumenge, 12 de gener de 2014

UN DENARI DE LES LEGIONS DE MARC ANTONI








Col·leció MAXIMUS


Gens Antonia
32-31 a. C.
seca militar itinerant
3,0 gr. 16/20 mm.
Anvers: Aguila legionaria entre dues insignies militars, llei: LEG. VI
Revers: Galera pretoriana al voltant llei: ANT. AVG. III VIR R.P.C. (Trium Viri Rei Publicae Constituendae = Triumvir per la restauració de la República)
RRC 544-19

aquests denaris es coneixen com "denaris Legionaris" ja que en l'enfrontament armat entre Marc Antoni i Octaviá es van mobilitzar totes aquelles legions que els eren lleials, es va necessitar una quantitat ingent de plata per poder encunyar numerari necessari per al salari de totes les tropes, per tant la qualitat de la plata en aquests denaris sol ser bastant baixa.
existeixen 33 sèries de denaris de les quals 23 estan ben definides, una per cada legió, encara que també podria considerar-sen alguna més ja que no sabem si en algun dels casos en el qual es repeteix el numerari de la legió en números romans de forma escrita diferent, estiguem parlant de la mateixa legió o be de legións diferents amb el mateix numero ordinal peró amb diferent denominació, per exemple: Legió quarta IIII i IV, legió vuitena VIII i IIX, legió catorzena XIIII i XIV, legió dinovena XVIIII i XIX i també en els casos que encara que no ens ofereixi dubtes no podem assegurar-ho, per exemple: Legió dotzena XII i XII ANTIQVAE, legió dissetena XVII i XVII CLASSICA, entre aquestes existeix una legió en la qual es repeteix tres vegades el número de la legió XVIII, XIIX i XVIII LYBICAE i per últim dues sèries que no porten numeral i si denominació, la legió CHORTIVM PRAETORIARUM i CHORTIS SPECVLATORUM i que el més segur anessin dedicades a les cohorts que formaven la guàrdia pretoriana dels comandants, al correu i al transports de les seves insígnies.
baix relleu de pedra de una galera (Museu del Vaticá)
La Legió VI Ferrata

Legió relacionada amb la VI que César va portar a Egipte per lluitar contra els contrincants de Cleòpatra, on es va mantenir fins que la reina va quedar completament assentada en el tron. El seu apel·latiu "Ferrata" fa referència a la duresa i força de ferro dels seus legionaris.
En 36-35 aC. es trobava a Orient combatent en la guerra de Marc Antoni davant els parts i el 2 de Setembre de 31 aC, va formar part del seu exèrcit per combatre contra Octavi en la batalla de Actium. Una vegada derrotat Marc Antoni, Octavi la va enviar de nou a Orient (Syria).
En 20 aC, és molt probable que una part d'aquesta legió acompanyés a Tiberi (fillastre d'August) al Eufrates on els parts van retornar els estendards que havien capturat a M. Licinius Crassus en 53 aC i a Marc Antoni en 36-35 aC.
En 4 aC., a la mort del rei Herodes, la VI Ferrata, al costat de la III Gallica i la X Fretensis, van penetrar en Iudaea per apaivagar els disturbis que es van ocasionar per la mort del rei.
El 10 d'Octubre de 19, a Antioquía, ja sota el mandat de Tiberi, es va amotinar en sospitar que Germànic havia estat enverinat per ordre de l'emperador, però el seu llegat Pacuvius la va reconduir a l'obediència. Va perseguir a Calpurnius Pis, governador de Syria, per enviar-ho a Roma com a culpable de l'enverinament de Germànic.
En opinió de L.Rossi, és probable que el centurión romà que s'esmenta en els evangelis de Sant Lucas (7,1-10) i Sant mateo (8, 5-13), formés part d'un destacament d'aquesta legió.
En època de Neró, va formar part de l'exèrcit romà que entre els anys 58 i 63 es va enfrontar davant els parts a Armènia. Després del seu suïcidi, va reconèixer a Galba com a nou emperador, després va jurar fidelitat a Othón i després d'aquest, es va posar del costat del comandant de l'exèrcit de Iudaea Vespasia.
Se suposa que la seva destrucció va ser al segle III davant els perses

1 comentari:

  1. Molt bé! Ja veig que t'has passat un bon rato escrivint!
    I l'article t'ha quedat molt bé!

    ResponElimina