dissabte, 25 de gener de 2014

EL ROSTRE DE LA GÀL·LIA



El denari que he decidit incloure en aquesta tercera entrada, és una moneda que vaig adquirir ja fa uns anys, sempre m'he preguntat que és exactament el que representava aquest rostre, potser el rostre d'alguna estranya divinitat?, o potser estem davant el rostre d'algun sotmès presoner gal, o bé com alguns diuen i el més estès, la feminitat de la Gàl·lia commemorant així les victòries de César.

Es tracta d'un denari de la família Hostilia d'origen Patrici a nom de Lucius Hostilius Saserna.
Col·lecció MAXIMUS
Gens Hostilia
48 a. C.
Roma
3,9 gr. 19 mm.
Anvers: Cap de la Galia a dreta, darrera Carnyx
Revers: Diana de Efeso de front amb llança y cervol a les mans llei: L.HOSTILIVS.SASERNA
RRC. 448-3

Hem de remuntar-nos als primers anys de la fundació de Roma per trobar al primer dels membres d'aquesta família, Hostil Osto era Sabi (Poble que va habitar la Itàlia pre-romana i que van cohabitar amb els Etruscs, els Llatins, els Ecuos, els Ligurs i els Samnites, el seu origen no esta clar amb seguretat, una vegada instaurada la República es van assimilar a la cultura i van arribar a ser ciutadans de Roma), va ser company de Ròmul i un gran guerrer, el seu nét, Tullio Hostilio va ser el tercer Rei de Roma, quan va accedir al poder era un home entrat en anys, va succeir a Numa Pomplio, va ser un personatge fosc en la Història de Roma, gran guerrer com el seu avi, va estendre la ciutat de Roma fins a un monticle anomenat Muntanya Celio, la famosa Cúria Hostilia (On es reunia el Senat tant en temps de la Monarquia com ja en temps de la República) va prendre el seu nom d'ell, ja que se li atribueix la promoció d'aquesta construcció. 
altres membres importants d'aquesta família són: 
Cayo Hostilia Tubular, pretor en el 209 a. C. 
Mancio Hostil, pretor en el 180 a. C. 
Cayo Hostilia Mancino, pretor en el 140 a. C. va sofrir una vergonyosa derrota en la guerra contra Numància.
Ciceró ens explica que Lucius Hostilius Saserna es va mantenir fidel a César i va participar en les campanyes de la Gàl·lia, va servir a Àfrica i va participar en el setge de Masilia, després de la mort de César obtindrà l'amistat de Marc Antoni i Octavi. Va ser magistrat monetari al voltant de l'any 48 a. C. Cohen veu en la cara de l'anvers a la Por o a la Pal·lidesa i ens aclareix que eren d'aquestes estranyes divinitats com a tantes altres que tenien els romans, com la Febre o la Pesta que els havien estat transmeses pels egipcis. 
Cohen es remunta a l'origen de l'anvers ( La Por i la Pal·lidesa) i ens explica que, el Rei Tullio Hostilio en veure al seu exercit presa del terror davant un eminent desastre enfront de l'enemic, va oferir aixecar Temples a aquestes dues divinitats si s'aconseguia la victòria. Segons les ultimes teories, es decanten a classificar aquest bust amb la Gàl·lia. 
En al revers, Calicó ens diu en al seu catàleg que el tipus de Diana de Efeso apareix sovint en les encunyacions d'Àsia Menor i no té un significat en concret en aquest denari. Babelón es pregunta si la construcció del Santuari d'aquesta divinitat no va ser obra d'algun membre d'aquesta família.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada