dimarts, 14 de gener de 2014

EL DÉU JANUS, UNA DIVINITAT GENUÏNAMENT ROMANA




En aquesta nova entrada en el meu bloc vull presentar-vos la meva única moneda de coure que tinc en la col·lecció dedicada a la República Romana,  es un As del Déu Janus Bifront a nom de Cneus Pompeu.

Col·lecció MAXIMUS
Gens Pompeia
46-45 a. C.
Seca possiblement Córdova
32,0 gr. 31,9 mm. 
Anvers: Cap del Déu Janus Bifront al damunt I
Revers: Proa de nau, davant I, al damunt llei: CN. MAG dessota: IMP 
RRC 471-1 



he escollit aquesta moneda justament aquest mes per la senzilla raó de que el Déu Janus antigament era el Déu del mes de Gener  i se li solia invocar el primer dia de l'any, també se li invocava quan Roma entrava en guerra, durant aquest període les portes del seu temple romanien obertes quan els conflictes bèl·lics arribaven a la seva fi i Roma estava en pau, les seves portes eren tancades, també era el Déu de les portes i dels portals. era una divinitat genuïnament romana  no tenia correspondència amb cap Déu de la mitologia grega.
Representació en marbre del Deú Janus Bifront (Museu del Vaticà)
A Hispània venien succeint-se esdeveniments bèl·lics des que els romans van desembarcar a les nostres terres, un d'ells va ser sens dubte al principi de l'any 49 a. C, la guerra que es va desencadenar entre Pompeians i Cesarians i que va tenir per escenari alguns llocs de la nostra península. Va ser una guerra de desgast entre dos homes molt influents a Roma: Cneus Pompeu el Magne i Caius Juli Cessar
Cneus Pompeu el Magne i Caius Julius Cessar 
La sort de Pompeu Magne havia arribat a la seva fi, a principis de l'estiu de l'any 48 a. C., Cessar es va enfrontar a Pompeu en la Batalla de Farsalia on aquest últim va ser derrotat i les seves forces delmades, va buscar refugi a Egipte, va ser traït i decapitat pels metéixos que li van donar asil.
La guerra civil entre Cessar i Pompeu van aportar a la numismàtica peninsular unes encunyacions si més no, molt interessants (Moneta Imperatorum) totes elles al seu nom o bé a nom dels seus lloctinents, les seves campanyes militars molt ràpides i canviants sobre el terreny obligaven a encunyar moneda en seques mòbils, una vegada mort Pompeu, els seus fills continuen la lluita contra Cessar a Hispània, desembarquen a Cartagonova, conquisten Ebusus i situen la seva capital en la famosa Còrdova i per descomptat també com el seu antecessor emeten diverses encunyacions tant de plata com de coure, la que avui precisament ens ocupa és de coure i podria haver estat perfectament encunyada a Còrdova
Cneus Pompeu el Jove, era el fill major de Pompeu el Magne, tant ell com el seu germà menor Sextus Pompeu van créixer a l'ombra del seu pare i una vegada assassinat aquest, van continuar la resistència contra Cessar a Africa al costat de Metellus Scipió i altres senadors, però Cessar invencible els va derrotar en la batalla de Tapso i Cneus es va veure obligat a fugir cap a les Balears on es reuneix amb el seu germà Sextus, conquisten les Illes Balears sense cap dificultat a excepció de Ebusus que els oposarà molta resitencia encara que al final serà sotmesa, se'ls uneix a la causa un antic general de l'exercit del Cessar, Tito Labieno i amb els seus exercits units desembarquen en Cartagonova i situan la seva capital en la famosa Còrdova. Cessar aviat els enxampa per sorpresa i en el 45 a. C. els seus exercits s'enfronten en la batalla de Munda, els esdeveniments bèl·lics favoreixen als Pompeians, però una càrrega de cavalleria per sorpresa del exercirt Cessaria declina la balança a favor d'aquest, Tito Labieno mor en l'enfrontament, els germans Cneus i Sextus aconsegueixen escapar, però Cneus no triga a ser capturat i executat, Sextus Pompeu aconsegueix allunyar-se dels seus enemics i sobreviu al seu germà major, la guerra civil havia acabat i va erigir com a vencedor a uns dels homes més importants i influents que ha tingut Roma, "Caius Julius Cessar"



1 comentari:

  1. T'hi has passat un bon rato escrivint i pensant ee?!! Millor que ho facis durant molt de temps així entrenes una mica l'idioma!

    ResponElimina