dissabte, 19 de desembre de 2015

UNA QÜESTIÓ D'ENCUNYS I MARQUES DE CONTROL EN ELS DENARIS ROMANO REPUBLICANS




Després d'un llarg temps sense publicar res en el meu blog em disposo a fer una nova entrada sobre un denari que vaig adquirir ja fa cosa d'un any i que va fer que pensés sobre una qüestió que feia molt temps que em rondava pel cap. Em preguntava quants encunys diferents podría arribar a trobar del revers i amb la mateixa marca de control (lletra X) que el meu denari i quina sería la seva producció monetal (si és que això fos possible esbrinar-ho o almenys una aproximació sobre la quantitat de denaris posats en circulació al moment que el magistrat monetari donés l'ordre per a la seva encunyació fins que es deixés d'emetre).

El denari partany a la familia Thoria i el seu magistrat monetari era Lucius Thorius Balbus


Gens Thoria
d'origen Plebea 
105 a. C.
Nord d'Italia
3,99 gr. 19/20 mm. possició encunys: 6 h.
Anvers: Cap de Juno Sospita a dreta, amb pell de cabra, darrera: I.S.M.R. (Ivno Sispes Mater Regina)
Revers: Brau envestint a dreta, al damunt marca de control: lletra X, dessota llei: L. THORIVS / BALBVS
Procedencia: Numismática Pop Zeno (Alemania)
estimació d'encunys segons Crawford, anvers: 450 revers: 562
RRC. 316-1



Una mica d'Historia:
La familia d'aquest magistrat monetari prové possiblement de Lanuvium, res se sap dels pocs membres d'aquesta gens, un d'ells, Spurius Thorius (Tribú del poble en el 111 a. C.) s'el coneix per implantar una llei agraria que porta el seu nom "Lex Thoria" i el magistrat monetari del denari que presentem en aquesta entrada, Lucius Thorius Balbus. Possiblement el mateix que va lluitar a Hispania en las guerres Sertorianes a les ordres de Metellus i que va morir a mans del lloctinent de Sertori, Hirtuleyo.


Els encunys i les marques de control:
si alguna cosa es necessaria per fer una moneda sens dubte son els "encunys", a vegades verdaderes obres d'art fetes per artistes anónims, per entendre'ns: El que reflecteix el encuny es l'emprenta del que sera la moneda per una de les seves cares, la fabricació dels encunys era diguem... molt controlada per l'Estat i es creu que segons s'anaven gastant i trencant s'anaven fabricant i substituin. Els encunys eran normalment massissos, d'una sola peça i cònics. N'hi havia un de fix (Anvers) i l'altre era mòbil (Revers)
En un denari de la gens Carisia podem apreciar en el seu revers les eines i els encunys per fabrica moneda.
Denari de la familia Carisia col·lecció Tigellinvs, (Denarios.org)
en el seu revers podem veure unes tenalles, un martell i dos encunys un de fix i l'altre mobil 


Els encunys i les marques de control estan molt relacionades, tot seguit ho explicare breument: 
Entenem per "marques de control" i que no hem de confondre amb les "contramarques" realitzades de vegades despres de l'encunyació, ni tan poc, amb les "marques de valor", les "marques de control" basicament servian per diferenciar, distingir i controlar les diferents series de producció d'un mateix denari i es feia en forma de símbols, numeros o lletres en l'anvers o el revers dels encunys (Hi ha emisions de denaris republicants varitablement molt complexes, en les que apareixen marques de control tan en l'anvers i el revers de la mateixa emisió, forman una entremaliada codificació de dificil interpretació i a vegades en la majoria dels casos les marques de control amb simbols guardan certa relació, com es el cas de les emisions dels denaris de la familia Papia i Roscia) 
Denari gens Papia amb marca de control "numeral". Col·lecció Orgelia (Denarios.org) 

Denari gens Papia amb marca de control "símbol" variable. Col·lecció Privada (Denarios.org)

Denari de Roscia amb marca de control "Símbol" variable. Col·lecció Maximus 


Val dons, després d'haver fet aquesta petita introducció sobre els encunys i les marques de control, tornem al denari de la nostra entrada.
He trobat 9 denaris amb encunys del revers amb la mateixa marca de control (X) diferents del meu i diferents entre si,
no estan tots el que son, ni son tots els que estan, i suposo que amb aquesta mateixa marca de control en deu haver alguns encunys mes.




En la recerca també vaig trobar 3 denaris amb els mateixos encunys d'anvers i revers que el meu, el que va ser una grata sorpresa per a mi, em va donar que pensar, ja que aquests 3 denaris guardaven una estreta relació amb el meu, doncs van ser encunyats per el mateix joc d'encunys i potser pels mateix operaris encunyadors i no és una tonteria pensar que després de 2000 anys d'haver sortit a la mateixa saca o cofre de la casa de la moneda, es retrobin en en un blog de numismàtica antiga.




En total tenía 10 encunys diferents amb la mateixa lletra de control, si a tot això afegim "21 lletres" de l'alfabet llatí arcaic, de totes les lletres de l'alfabet he trobat almenys un encuny per cada lletra, menys de la lletra "Z" que no he trobat absolutament cap, això té una explicació: L'alfabet llatí arcaic es componia de 21 lletres en els seus orígens, a partir del segle III a. C. hi va haver un petit canvi: la lletra "Z" va caure en desús, prenent la seva posició alfabètica la lletra "G"

Alfabet llatí arcaic, a partir del segle III a. C. la lletra "Z" se substitueix per la lletra "G" 

si prenem com bones les dades de Michael H. Crawford (Roman Republican Coinage Cambrigdge 1974) que ens diu que amb un encuny es podria arribar a encunyar 30.000 monedes, prendren aquesta dada i multiplican pels 10 encunys diferents ens dóna un total de 300.000 denaris només amb aquesta mateixa lletra de control, si apliquem la mateixa producció (suposada) a les 20 altres lletres de control restants (de les que com a minim em trobat un encuyn de cada lletra), ens dóna un total de 6.000.000 de denaris. Això és una petitesa i no té res a veure comparat amb la quantitat d'encunys del revers que va arribar a identificar Crawford (RRC Cambrigdge 1974) 562 encunys diferents d'aquest denari, amb totes les seves variants i les seves lletres de control arribaria la producció a 16.860.000 de denaris, una producció molt més real del que jo havia calculat, però el meu propòsit era només entreteniment i passar una tarda esbrinant dades sobre un dels meu denaris.
aquesta cantitat sembla una burrada de denaris, però no ho és ..... si comptem que en època de Juli Cèsar un Legionari guanyava 225 denaris anuals i que en aquesta època no existien targetes de crèdit, ni talons al portador, ni transferencies, ni bancs, i que tot calia pagar-ho en metàl·lic ... la veritat....no semblen tants denaris

dimecres, 5 de març de 2014

HEROIS I MONSTRES




Començo aquest mes de Març amb moltes ganes de ficar fil a l'agulla i he preparat una nova entrada en el meu Blog, ho he dedicat a un denari que vaig adquirir en una subhasta francesa ara farà uns anys. Pertany a la gens Cossutia a nom de L. Cossutius C. f. Sabula


Col·lecció Maximus
Gens Cossutia
categoria Eqüestre 
74 a. C.
Roma
4,0 gr. 17,5/18 mm. 
Anvers: Cap de la Medussa a esquerra, darrera: SABVLA (poc visible)
Revers: Bel·lerofont muntat en un Pegàs a dreta, a l'esquerra numeral variable: XVII, dessota llei:
L. COSSVTI. C.F
RRC. 395-1

No tenim informació sobre els membres d'aquesta família de categoria eqüestre (els membres d'aquestes famílies eqüestres eren nomenats "equites" era una ordre d'elit entre la societat romana, la majoria, eren gent ben posicionada i rica).


El moneder d'aquest denari era L. Cossutius C. f. Sabula, Ciceró ens diu que aquest personatge podria haver tingut algun càrrec de pretor a Grècia, de fet els motius del anvers i el revers d'aquesta moneda van molt lligats amb alguns monstres i alguns herois de la mitologia grega.

Medusa era un monstre femení en la mitologia grega, una sola mirada d'aquesta et convertia amb pedra. Segons el mite, Medusa era una de les tres germanes Gòrgones ( Medusa, Esteno i Euriale) Medusa era la única mortal, originalment era una bonica dona humana de la que Posidó es va enamorar i la va seduir en un temple dedicat a Atena. Posidó i Atena eren rivals, Atena després de descobrir la profanació del seu temple va castigar a Medusa transformant-la, els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada, tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, Fill de Zeus. De la sang que va sortir del seu coll tallat va brotar la seva descendència, en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbema i el gegant Crisaor.
Medusa per Arnold Bocklin (Viquipèdia)
Posidó portant el seu trident (Museu del Louvre) Wikiquedia

Estatua de Perseu, Benvenuto Cellini
(Piazza della Signoria, Florència) Viquipèdia

Passem a descriure el revers que no té desaprofitament mitològic, al contrari, ens vol fer entendre la feta de"Bel·lerofont" un dels herois de la mitologia grega.

Bel·lerofont té més d'una gesta que explicar-nos, en el revers d'aquest denari  ho veiem ja muntat en el cavall alat "Pegàs"  que va tenir que domar gracies a la brida d'or donada per la deessa  Atenea, Bel·lerofont accidentalment va matar a un Tirà de Corinti, altres versions en diuen que va matar accidentalment al seu germà, per aquest motiu s'exilia a la ciutat de Tirinto en la cort del rei Preto la dona d'aquest, Estenabea s'enamora del jove Bel·lerofont i tracta de seduir-lo, però ell no cau en la temptació, i la rebutjada dona l'acusa falsament de intentar-la violar, el rei de Tirinto furiós i per no faltar a las sagrades lleis de la hospitalitat li encomana un favor, portar una carta de recomanació al pare del la seva esposa Estenabea, el rei Lóbates de Licia, però no era exactament aixo lo que posava la carta si no que li deia que matés a Bel·lerofont per el greuge a la seva esposa.
Bel·lerofont i el cavall alat pegàs (Wikipedia)

El rei Lóbates per complaure al seu gendre Petro rei de Tirintio, li encomana un servei: Matar a una gran fera la “Quimera” que assolava els camps i devorava el bestia. Quimera era un mostre horrorós descrit pel mite com una bestia amb cap de lleó cos de cabra i cua de serp i treia foc per la boca. Bel·lerofont va montar a Pegàs i amb una llança va atacar a Quimera que li va tirar una bola de foc i amb aquesta feta, la punta de la llança de l'heroi es va fondre i  va cremar les entranyes de la fera.
representació en bronce de la Quimera d'arenzzo
data de vers el 400 a. C. (Viquipèdia)

Bel·leront va sortir victoriós, altres gestes del mític heroi ja son un altre historia i pot ser mes endavant les expliquen amb altres contextos i altres monedes.



diumenge, 2 de febrer de 2014

RELIGIÓ, SACRIFICIS I ALTRES RITUALS



doncs bé per aquesta nova entrada he escollit un dels denaris en dos rostres en el seu anvers, Els Déus Penates, pertany a la gens Sulpicia a nom de  C. Svlpicivs C. f. Galba

Col·lecció MAXIMUS
Gens Sulpicia
106 a. C.
Roma
3,7 gr. 19,5 mm.
Anvers: Caps dels déus Penates a esquerra, devant: D.P.P. = (Dei Penates Publices)
Revers: Dos homes en aptitud de jurament sobre un porc o be sacrificant-ho, al damunt lletra de control, llei: C. SVLPICI C.F
RRC. 312-1

la religió romana consistia més en un conjunt de cultes que en un grup de doctrines, era tolerant pel que fa a les altres religions estrangeres ja que els romans van adoptar a déus grecs i egipcis, la qual cosa no l'impedia assumir i adaptar creences i ritus d'altres religions, era una religió merament contractual, les pregàries i ofrenes es feien a manera de pacte entre els creients i els déus per poder rebre favors, si la divinitat no complia amb les comeses se li retiraven les pregàries i se li deixava de rendir culte.
la religió romana tenia dos vessants: la del culte públic i la del culte domèstic, aquesta última és la que ens concerneix per entendre una mica l'anvers del denari d'aquesta nova entrada
El culte domèstic era molt important en la llar de cada família romana, es rendia culte als déus "lares" (Deitats romanes que protegien la majoria dels llocs de la casa). Els romans sentien una fervent adoració per aquests déus representats en forma de petites figures, se'ls solia col·locar en altars "larariums" eran com petits santuaris familiars, la seva ubicació depenia del tipus de casa, si era la Domus d'un patrici se'ls solia posar en el "atrium" (El pati) si la casa era més humil i sense pati, se solia posar el més prop de l'entrada principal o prop de la cuina, fins i tot hi havia llars que tenien més d'un Larari i se'ls solia repartir per altres estades de la casa. Hi havia diferents déus domèstics, els "Lares" eren déus protectors de la llar, els "Penates" eren els déus protectors del rebost i els "Manes" eren les ànimes dels seus avantpassats.
Déu Lar  de bronce (Wikipedia).  lararium romà en les ruines de Herculano (Wikipedia)


En l'anvers del nostre denari i figuren els Déus Penates, al principi dels temps eren protectors com em dit del rebost, però posteriorment es converteixen en deus dels llars oferint protecció a tota la casa, a manera d'ofrena se'ls oferia una petita part del menjar i del vi diari.
Ara ens centrarem en el revers del denari que, podríem interpretar de diverses maneres encara que el propòsit sigui clarament el fer-nos veure algun ritual, jurament o bé un sacrifici amb caràcter fundacional. 
La família d'aquest magistrat monetal prové de Lavinium (Antiga ciutat a la regió de Lazio i a uns 25 Km de Roma), Michael H. Crawford en el seu RRC. (Roman Republican Coinage, Cambridge 1974) ens parla del miracle de la truja observada pels propis déus Penates en relació amb la fundació de la ciutat de Lavinium. Segons explica la tradició: Quan Enees va fugir de Troia, Hel·lè fill de Príam li va predir que en arribar a les costes italianes fundaria una ciutat allí on una truja donés a llum a 30 garrins.

foto extreta de Denarios.org (Col·lecció Orgelia)
No és l'única moneda amb un revers que ens mostri algun pacte o jurament i en el qual se sacrificava un porc, tenim aquest denari que mostrem més amunt, pertany a la època de les guerres socials i ens mostra el jurament que professen dues files de soldats amb les seves espases i un individu subjectant un porc

El que aquest revers ens pugui mostrar un sacrifici dedicat a alguna divinitat tampoc seria una idea desgavellada, en la meva humil opinió crec que és el que ens volien fer veure, ja que tenim com a animal al porc/truja o Senglar i la divinitat bé podria ser la deessa Ceres a la qual entre altres coses se li considera associada a la fundació de ciutats i admetia com a ofrena sacrificar algun d'aquests animals, en tal cas és el bo que té el anvers i revers de les monedes de la República romana, moltes d'elles admeten múltiples interpretacions.





dissabte, 25 de gener de 2014

EL ROSTRE DE LA GÀL·LIA



El denari que he decidit incloure en aquesta tercera entrada, és una moneda que vaig adquirir ja fa uns anys, sempre m'he preguntat que és exactament el que representava aquest rostre, potser el rostre d'alguna estranya divinitat?, o potser estem davant el rostre d'algun sotmès presoner gal, o bé com alguns diuen i el més estès, la feminitat de la Gàl·lia commemorant així les victòries de César.

Es tracta d'un denari de la família Hostilia d'origen Patrici a nom de Lucius Hostilius Saserna.
Col·lecció MAXIMUS
Gens Hostilia
48 a. C.
Roma
3,9 gr. 19 mm.
Anvers: Cap de la Galia a dreta, darrera Carnyx
Revers: Diana de Efeso de front amb llança y cervol a les mans llei: L.HOSTILIVS.SASERNA
RRC. 448-3

Hem de remuntar-nos als primers anys de la fundació de Roma per trobar al primer dels membres d'aquesta família, Hostil Osto era Sabi (Poble que va habitar la Itàlia pre-romana i que van cohabitar amb els Etruscs, els Llatins, els Ecuos, els Ligurs i els Samnites, el seu origen no esta clar amb seguretat, una vegada instaurada la República es van assimilar a la cultura i van arribar a ser ciutadans de Roma), va ser company de Ròmul i un gran guerrer, el seu nét, Tullio Hostilio va ser el tercer Rei de Roma, quan va accedir al poder era un home entrat en anys, va succeir a Numa Pomplio, va ser un personatge fosc en la Història de Roma, gran guerrer com el seu avi, va estendre la ciutat de Roma fins a un monticle anomenat Muntanya Celio, la famosa Cúria Hostilia (On es reunia el Senat tant en temps de la Monarquia com ja en temps de la República) va prendre el seu nom d'ell, ja que se li atribueix la promoció d'aquesta construcció. 
altres membres importants d'aquesta família són: 
Cayo Hostilia Tubular, pretor en el 209 a. C. 
Mancio Hostil, pretor en el 180 a. C. 
Cayo Hostilia Mancino, pretor en el 140 a. C. va sofrir una vergonyosa derrota en la guerra contra Numància.
Ciceró ens explica que Lucius Hostilius Saserna es va mantenir fidel a César i va participar en les campanyes de la Gàl·lia, va servir a Àfrica i va participar en el setge de Masilia, després de la mort de César obtindrà l'amistat de Marc Antoni i Octavi. Va ser magistrat monetari al voltant de l'any 48 a. C. Cohen veu en la cara de l'anvers a la Por o a la Pal·lidesa i ens aclareix que eren d'aquestes estranyes divinitats com a tantes altres que tenien els romans, com la Febre o la Pesta que els havien estat transmeses pels egipcis. 
Cohen es remunta a l'origen de l'anvers ( La Por i la Pal·lidesa) i ens explica que, el Rei Tullio Hostilio en veure al seu exercit presa del terror davant un eminent desastre enfront de l'enemic, va oferir aixecar Temples a aquestes dues divinitats si s'aconseguia la victòria. Segons les ultimes teories, es decanten a classificar aquest bust amb la Gàl·lia. 
En al revers, Calicó ens diu en al seu catàleg que el tipus de Diana de Efeso apareix sovint en les encunyacions d'Àsia Menor i no té un significat en concret en aquest denari. Babelón es pregunta si la construcció del Santuari d'aquesta divinitat no va ser obra d'algun membre d'aquesta família.






dimarts, 14 de gener de 2014

EL DÉU JANUS, UNA DIVINITAT GENUÏNAMENT ROMANA




En aquesta nova entrada en el meu bloc vull presentar-vos la meva única moneda de coure que tinc en la col·lecció dedicada a la República Romana,  es un As del Déu Janus Bifront a nom de Cneus Pompeu.

Col·lecció MAXIMUS
Gens Pompeia
46-45 a. C.
Seca possiblement Córdova
32,0 gr. 31,9 mm. 
Anvers: Cap del Déu Janus Bifront al damunt I
Revers: Proa de nau, davant I, al damunt llei: CN. MAG dessota: IMP 
RRC 471-1 



he escollit aquesta moneda justament aquest mes per la senzilla raó de que el Déu Janus antigament era el Déu del mes de Gener  i se li solia invocar el primer dia de l'any, també se li invocava quan Roma entrava en guerra, durant aquest període les portes del seu temple romanien obertes quan els conflictes bèl·lics arribaven a la seva fi i Roma estava en pau, les seves portes eren tancades, també era el Déu de les portes i dels portals. era una divinitat genuïnament romana  no tenia correspondència amb cap Déu de la mitologia grega.
Representació en marbre del Deú Janus Bifront (Museu del Vaticà)
A Hispània venien succeint-se esdeveniments bèl·lics des que els romans van desembarcar a les nostres terres, un d'ells va ser sens dubte al principi de l'any 49 a. C, la guerra que es va desencadenar entre Pompeians i Cesarians i que va tenir per escenari alguns llocs de la nostra península. Va ser una guerra de desgast entre dos homes molt influents a Roma: Cneus Pompeu el Magne i Caius Juli Cessar
Cneus Pompeu el Magne i Caius Julius Cessar 
La sort de Pompeu Magne havia arribat a la seva fi, a principis de l'estiu de l'any 48 a. C., Cessar es va enfrontar a Pompeu en la Batalla de Farsalia on aquest últim va ser derrotat i les seves forces delmades, va buscar refugi a Egipte, va ser traït i decapitat pels metéixos que li van donar asil.
La guerra civil entre Cessar i Pompeu van aportar a la numismàtica peninsular unes encunyacions si més no, molt interessants (Moneta Imperatorum) totes elles al seu nom o bé a nom dels seus lloctinents, les seves campanyes militars molt ràpides i canviants sobre el terreny obligaven a encunyar moneda en seques mòbils, una vegada mort Pompeu, els seus fills continuen la lluita contra Cessar a Hispània, desembarquen a Cartagonova, conquisten Ebusus i situen la seva capital en la famosa Còrdova i per descomptat també com el seu antecessor emeten diverses encunyacions tant de plata com de coure, la que avui precisament ens ocupa és de coure i podria haver estat perfectament encunyada a Còrdova
Cneus Pompeu el Jove, era el fill major de Pompeu el Magne, tant ell com el seu germà menor Sextus Pompeu van créixer a l'ombra del seu pare i una vegada assassinat aquest, van continuar la resistència contra Cessar a Africa al costat de Metellus Scipió i altres senadors, però Cessar invencible els va derrotar en la batalla de Tapso i Cneus es va veure obligat a fugir cap a les Balears on es reuneix amb el seu germà Sextus, conquisten les Illes Balears sense cap dificultat a excepció de Ebusus que els oposarà molta resitencia encara que al final serà sotmesa, se'ls uneix a la causa un antic general de l'exercit del Cessar, Tito Labieno i amb els seus exercits units desembarquen en Cartagonova i situan la seva capital en la famosa Còrdova. Cessar aviat els enxampa per sorpresa i en el 45 a. C. els seus exercits s'enfronten en la batalla de Munda, els esdeveniments bèl·lics favoreixen als Pompeians, però una càrrega de cavalleria per sorpresa del exercirt Cessaria declina la balança a favor d'aquest, Tito Labieno mor en l'enfrontament, els germans Cneus i Sextus aconsegueixen escapar, però Cneus no triga a ser capturat i executat, Sextus Pompeu aconsegueix allunyar-se dels seus enemics i sobreviu al seu germà major, la guerra civil havia acabat i va erigir com a vencedor a uns dels homes més importants i influents que ha tingut Roma, "Caius Julius Cessar"



diumenge, 12 de gener de 2014

UN DENARI DE LES LEGIONS DE MARC ANTONI








Col·leció MAXIMUS


Gens Antonia
32-31 a. C.
seca militar itinerant
3,0 gr. 16/20 mm.
Anvers: Aguila legionaria entre dues insignies militars, llei: LEG. VI
Revers: Galera pretoriana al voltant llei: ANT. AVG. III VIR R.P.C. (Trium Viri Rei Publicae Constituendae = Triumvir per la restauració de la República)
RRC 544-19

aquests denaris es coneixen com "denaris Legionaris" ja que en l'enfrontament armat entre Marc Antoni i Octaviá es van mobilitzar totes aquelles legions que els eren lleials, es va necessitar una quantitat ingent de plata per poder encunyar numerari necessari per al salari de totes les tropes, per tant la qualitat de la plata en aquests denaris sol ser bastant baixa.
existeixen 33 sèries de denaris de les quals 23 estan ben definides, una per cada legió, encara que també podria considerar-sen alguna més ja que no sabem si en algun dels casos en el qual es repeteix el numerari de la legió en números romans de forma escrita diferent, estiguem parlant de la mateixa legió o be de legións diferents amb el mateix numero ordinal peró amb diferent denominació, per exemple: Legió quarta IIII i IV, legió vuitena VIII i IIX, legió catorzena XIIII i XIV, legió dinovena XVIIII i XIX i també en els casos que encara que no ens ofereixi dubtes no podem assegurar-ho, per exemple: Legió dotzena XII i XII ANTIQVAE, legió dissetena XVII i XVII CLASSICA, entre aquestes existeix una legió en la qual es repeteix tres vegades el número de la legió XVIII, XIIX i XVIII LYBICAE i per últim dues sèries que no porten numeral i si denominació, la legió CHORTIVM PRAETORIARUM i CHORTIS SPECVLATORUM i que el més segur anessin dedicades a les cohorts que formaven la guàrdia pretoriana dels comandants, al correu i al transports de les seves insígnies.
baix relleu de pedra de una galera (Museu del Vaticá)
La Legió VI Ferrata

Legió relacionada amb la VI que César va portar a Egipte per lluitar contra els contrincants de Cleòpatra, on es va mantenir fins que la reina va quedar completament assentada en el tron. El seu apel·latiu "Ferrata" fa referència a la duresa i força de ferro dels seus legionaris.
En 36-35 aC. es trobava a Orient combatent en la guerra de Marc Antoni davant els parts i el 2 de Setembre de 31 aC, va formar part del seu exèrcit per combatre contra Octavi en la batalla de Actium. Una vegada derrotat Marc Antoni, Octavi la va enviar de nou a Orient (Syria).
En 20 aC, és molt probable que una part d'aquesta legió acompanyés a Tiberi (fillastre d'August) al Eufrates on els parts van retornar els estendards que havien capturat a M. Licinius Crassus en 53 aC i a Marc Antoni en 36-35 aC.
En 4 aC., a la mort del rei Herodes, la VI Ferrata, al costat de la III Gallica i la X Fretensis, van penetrar en Iudaea per apaivagar els disturbis que es van ocasionar per la mort del rei.
El 10 d'Octubre de 19, a Antioquía, ja sota el mandat de Tiberi, es va amotinar en sospitar que Germànic havia estat enverinat per ordre de l'emperador, però el seu llegat Pacuvius la va reconduir a l'obediència. Va perseguir a Calpurnius Pis, governador de Syria, per enviar-ho a Roma com a culpable de l'enverinament de Germànic.
En opinió de L.Rossi, és probable que el centurión romà que s'esmenta en els evangelis de Sant Lucas (7,1-10) i Sant mateo (8, 5-13), formés part d'un destacament d'aquesta legió.
En època de Neró, va formar part de l'exèrcit romà que entre els anys 58 i 63 es va enfrontar davant els parts a Armènia. Després del seu suïcidi, va reconèixer a Galba com a nou emperador, després va jurar fidelitat a Othón i després d'aquest, es va posar del costat del comandant de l'exèrcit de Iudaea Vespasia.
Se suposa que la seva destrucció va ser al segle III davant els perses